Passejada literària per Sant Hilari (i III)
Publicat per gtv a 13 Octubre 2009
Deixo l’ombrívola font quan un soroll de pneumàtics trepitjant la grava del pati de l’entrada m’indica que el Packard que esperava a fi de poder prosseguir aquesta narració ja ha arribat. “…negre, brillant i majestuós… un cotxe com ja no se’n veuen… S’aturà davant meu, a quatre o cinc metres, i va baixar-ne un xofer molt ben vestit d’uniforme, d’aspecte altament professional. Es movia amb una mesurada diligència que denotava educació. Va fer una correguda estudiada, sense servils precipitacions, i obrí una de les portes del vehicle, mentre es treia la gorra amb una elegància que només poden donar els anys d’ofici. Aleshores va baixar ella[1]”. Així ens conta Pere Calders el moment en què el protagonista de Al bat de l’estiu (esborrany de fulletó), un home aclaparat pels deutes que es presenta al mateix Hotel Martin que ara tinc davant meu per demanar-li un aval al seu ric i gasiu oncle, descobreix amb joia una direcció a seguir, un camí alternatiu a aquell que els problemes i el desencís anaven ocupant.
Cansada, que no avorrida, d’escoltar els ecos del passat, m’assec a l’escalinata del que fóra un allotjament de gent d’upa per recórrer el darrer tram d’aquesta imaginaria passejada. Del meu cabàs d’anar a comprar transformat en barret de prestidigitador n’extrec un llibre, Exploradores del abismo d’ Enrique Vila-Matas, i llegeixo a l’atzar – un atzar, tot s’ha de dir, ajudat pel punt de lectura -: “Los fines de semana los paso con la familia en Sant Hilari Sacalm, donde tenemos nuestra segunda residencia. El coche lo llevo yo siempre –no les dejo que tomen nunca el volante -, y es que necesito desahogarme conduciendo y, es más, me…”[2].
I llegeixo, i llegeixo… Llegeixes, perquè quan menys t’ho esperes, un dia qualsevol, un llibre fins aleshores ignorat – com pot ser que no l’hagi trobat abans! t’exclamaràs- et mostrarà una ruta que et pensaves que no existia, un esbós de camí que malgrat ser nou reconeixes. I aquesta constatació, estimada lectora, estimat lector, t’arrencarà – si ja ho has experimentat prou que ho saps – un somriure i comprimirà fins que torni a expandir-se, el buit infinit que si ets com jo (o jo com tu) portes dins.
[1] Calders, Pere. Tot s’aprofita. 3a. ed. Barcelona: Edicions 62, 1984. (El balancí; 155)
[2] Vila-Matas, Enrique. Exploradores del abismo. Barcelona: Anagrama, 2007. P. 26
