7 de Novembre / 2011 Raoul
Posted by Glòria a 7 novembre 2011
De un azul profundo veo el cielo esta mañana aunque esté chapado en plomo. Ayer en la oscuridad de un teatro también pude ver la inmensidad. Raoul a la búsqueda de la nada. Raoul regresando, después de un largo viaje exterior, al centro de sí mismo, preguntando a sus desconchadas paredes qué, revolviendo la chatarra de su desván, su armadura y su lanza. Él se enfrentará a extrañas criaturas, a la incomprensión, miedo, aislamiento, ignorancia, hasta reconocerse y hacer las paces con el otro que es él, con los otros que son otros. Interviene el arte, la música.
Como aquel caballo que “se alzó con energía sobre sus patas traseras y arrancó algunas chispas del pavimento” se libera Raoul de inimaginables (hasta que las vemos) servidumbres. Ahora, ligero, con solo una pequeña dosis de realidad, ya puede volar, del sueño a otro sueño que hay más allá de la cama, más allá de la pared, y a otro, y a uno nuevo. Y salta. Arriba, Raoul!
Au, vinga, amunt, amunt.
Obre els teus ulls i amunt.
Puja a la barca amb el teu bagatge.
y recorda que la vida és teva. (LLuís Llach)
James Thiérrée. La Veillée des Abysses.
.
Recordo ara mateix les barques de l’Agustí. Des de casa les veia. La seva vela ratllada blava i vermella em cridava incansable. Recordo amb precisió l’impuls que el flexionar dels genolls traspassava a la barca i la barca a mi; recordo les barres de metall escrupolosament daurat, prim i fred, la força de les mans i dels braços, la vela que s’aproximava, el soroll al tocar-la y el buit que xuclava i queia. Recordo la decepció al sentir que l’Agustí frenava amb la palanca traïdora, trencadora de vols màgics, el desig de la barca y el de la seva passatgera de travessar la vela i sobrevolar el món sencer. “Més a poc a poc. Més a poc a poc”. No li feia cas i quan ell es girava jo ja tornava a empènyer. “Au, vinga amunt, amunt/ obre els teus ulls i amunt/ …”.
Ho recordo tan vivament que li he de donar la raó a Enrique Vila-Matas quan diu: “Aunque a veces la enterramos, la infancia es la era de nuestra genialidad. Las primera imágenes o recuerdos primeros de nuestras vidas constituyen en realidad un secreto capital férreo del espíritu”.
.
No he entès res ha dit
Jo recordo tenir un Porche i no una barca de jovenet però la veritat és que em balancejava de la mateixa manera.
Una abraçada!
Glòria ha dit
Hahaha. I ara segur que t’agrada volar i llençar-te al buit! M’hi jugo un pèsol. Podem canviar tantes coses… Petons.
awesome site ha dit
I would say it can be my extremely 1st time viewing your web site. I can undoubtedly write that it contains a great number of helpful points. Excellent website. I just finished mine and i was looking for some ideas and you gave me a couple of. Great read!
Glòria ha dit
Muchas gracias Katerina por tu amable comentario. Aunque me gustaría pasar por tu blog, desafortunadamente el griego no figura entre las lenguas que puedo más o menos descifrar
Buena suerte en tu nueva aventura. Saludos!